Espanya
Museu d’Arqueologia de Catalunya - Ullastret
El conjunt arqueològic protohistòric d’Ullastret i el seu museu monogràfic, situat a l’extrem nord-est de la península Ibèrica, constitueix una de les cinc seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). A més d’Ullastret, el MAC està format per la seu central de la institució, ubicada a Barcelona, la ciutat grecoromana i museu d’Empúries, el monestir de Sant Pere de Galligants, seu de Girona, i el conjunt arqueològic i centre d’interpretació d’Olèrdola. Una part important de les col·leccions que es conserven i s’exhibeixen en aquests centres museístics estan formades per materials arqueològics de l’edat del ferro.
Vista aèria del barri meridional del Puig de Sant Andreu
Amb la muralla i el fossat en primer terme. © MAC-Ullastret. Foto: D. Sierra.
Una ciutat doble, capital del poble dels indigets
El conjunt arqueològic de l'edat del ferro d'Ullastret està format per dos hàbitats fortificats molt propers, el Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac, que van ocupar una superfície superior a les 15 ha. Aquests dos nuclis de població van conformar conjuntament, a partir del segle V a. n. e., una veritable ciutat amb una alta densitat de població (al voltant de 6.000 persones), que es va convertir en la capital del poble dels indigets. A aquest conjunt cal afegir-hi la necròpolis de cremació situada al turó del Puig de Serra (Serra de Daró), que es troba a poca distància al nord dels assentaments fortificats, i que és l'única del període ibèric ple (segles V-III a. n. e.) trobada a la demarcació de Girona. Aquesta ciutat va tenir, al llarg dels segles, contactes de diversa índole, però especialment comercials, amb alguns dels principals pobles de la Mediterrània antiga: etruscos, grecs i cartaginesos. A més, per la seva posició geogràfica, també va tenir contactes i va rebre influències dels pobles celtes de l'altre costat dels Pirineus. Aquesta influència es va manifestar, sobretot, en relació amb l'armament utilitzat, de tipus latenià, i també en l'adopció del ritual d'exhibició de caps humans tallats, acompanyats d'armes inutilitzades, exposats com a trofeus en llocs públics i de gran concurrència.
Investigar i preservar per divulgar
La descoberta de la ciutat ibèrica d'Ullastret, el 1931, va atreure immediatament l'interès de la comunitat científica de l'època, que es va mobilitzar per garantir-ne la protecció legal davant diversos episodis d'espoli i destrucció esdevinguts en aquells anys. No obstant, les circumstàncies històriques van fer que les primeres excavacions arqueològiques no s'iniciessin fins l'any 1947, moment a partir del qual el conjunt començà a ser conegut no solament en l'àmbit acadèmic i científic sinó també en el ciutadà. I tot això, en bona part, gràcies a alguns articles de divulgació publicats per Josep Pla, l'escriptor català més universal del segle XX. La recerca arqueològica continua essent, avui dia, un element clau en el desenvolupament del coneixement i, en aquest sentit, el MAC actua necessàriament com a element transmissor d'aquest coneixement a la societat. Per tot això, el museu promou i desenvolupa projectes propis o en col·laboració amb organismes i institucions d'àmbit nacional i internacional. Així mateix, la preservació del conjunt està garantida actualment mitjançant una figura legal que, en diferents graus, protegeix una àrea d'unes 500 ha que engloba el conjunt arqueològic i el seu entorn natural i paisatgístic.
Un museu amb història
El museu monogràfic d'Ullastret, inaugurat el 1961, es va instal·lar a la part alta del turó del Puig de Sant Andreu, sobre les restes d'un castell carolingi del segle VIII (el castellum Uellosos) i aprofitant parcialment l'estructura arquitectònica d'una església medieval dedicada a Sant Andreu, que es remunta almenys al segle XIII. Aquest petit museu de lloc té com a objectiu el de presentar al visitant la quotidianitat i els aspectes més rellevants de la cultura ibèrica al nord-est peninsular encara que, lògicament, amb un especial enfocament i detall en el conjunt arqueològic d'Ullastret. Des de l'any 2016, el museu disposa d'una sala immersiva, de petit format, on es projecta un nou audiovisual amb la reconstrucció virtual de la ciutat ibèrica. Aquest recurs multimèdia, elaborat a partir d'un rigorós estudi científic interdisciplinari, permet als visitants passejar pels carrers de la ciutat i entrar a les seves cases tal com eren al voltant de l'any 250 a. n. e.
For more information,
Visit the museum's website ↗
