Alemanya
Kelten römer museum manching
Fa més de 2000 anys, Manching era una de les ciutats celtes més grans i importants de l’Europa central. La seva muralla, amb una longitud de 7,2 km, s’estenia per la plana del Danubi. Al voltant d’un segle després de la seva decadència, els romans es van instal·lar en aquest mateix lloc amb l’objectiu d’establir un campament militar per garantir la seguretat de les fronteres de l’Imperi. El Kelten Römer Museum Manching presenta les peces procedents de més d’un segle d’excavacions arqueològiques a l’oppidum més ben estudiat del món celta. El Kelten Römer Museum Manching està afiliat al museu arqueològic de l’Estat de Baviera (Archäologische Staatssammlung München).
La façana del Kelten Römer Museum Manching al capvespre
© Arquitecte: Fischer Architekten, Munic; Foto: M. Heinrich
Un dels assentaments més grans de l’edat del ferro a l’Europa central
Al llarg dels segles III i I aC, Manching va ser un dels assentaments celtes més grans de l’Europa central. Situat a l’antiga riba sud del Danubi, aquest enclavament ocupava una posició privilegiada en una cruïlla d’importants rutes de llarga distància. La seva ocupació va començar a decaure al voltant del 80/70 aC. El jaciment ha deixat restes monumentals com una fortificació gairebé circular construïda entorn del 130 aC amb fusta, terra i pedra. Actualment es conserva, en part, en forma d’un impressionant terraplè que rodejava una superfície aproximada de 380 ha.
Segles d’investigació
Les excavacions es van iniciar a Manching el 1892. Entre 1936-1938, la construcció d’un aeroport militar va provocar una gran destrucció i a la vegada la descoberta d’un gran nombre de peces arqueològiques. De 1955 a 1973, l’expansió gradual de l’aeroport va anar acompanyada d’un ampli programa de recerca de la Comissió Romanogermànica de l’Institut Arqueològic Alemany (Römisch-Germanische Kommission des Deutschen Archäologischen Instituts). Malgrat que fins a l’actualitat només s’ha excavat el 7 % del jaciment, les intervencions desenvolupades han posat al descobert una part prou representativa de l’assentament, que es considera la ciutat celta més ben documentada d’Europa. El museu, inaugurat el 2006, mostra als visitants aquest important registre arqueològic.
Els romans de Manching
L’oppidum de Manching va ser abandonat abans de mitjans del segle I aC. Un segle més tard, els romans van construir, no gaire lluny d’allà, prop d’Oberstimm, una fortificació que formava part de la defensa de la frontera establerta al Danubi per l’Imperi. El 1986 es va fer una sensacional descoberta a la vora d’aquesta fortificació: dos vaixells militars romans que daten del 100/110 dC trobats sobre els sediments del que havia estat un afluent del Danubi. Després de la seva restauració al Museu Central Romanogermànic de Magúncia (Römisch-Germanisches Zentralmuseum Mainz), han esdevingut actualment elements molt destacats del museu.